Història

Des de 1954 fent història

L´arquebisbe va deixar la tria del títol d’esta parròquia en mans del plebà N’Antonio Montagut Garrido i al vicari-arxiver En José Castell Bomboí, ambdós proposaren com a titular de la nova parròquia a Sant Francesc d’Assís, per ser el patró de la ciutat d’Oliva, tindre esta ciutat gran tradició franciscana i haver existit una comunitat franciscana molt coneguda pels seus estudis, on era el monestir de Santa Maria del Pi (ermita de Sant Antoni).

La nova parròquia en un principi era atesa pel clergat de Santa Maria, fins que va ser nomenat el primer rector de la nova parròquia, designació que va recaure el dia 17 de febrer de 1954 en la persona d’En Fernando Tur Ciscar, fins al moment coadjutor de la parròquia de Sant Roc d’Oliva. 

La nova parròquia de Sant Francesc d’Assís, rebia un cens de 2.800 feligresos. En un principi la parròquia es trobava situada a la casa que feia cantó amb la carretera de Pego i la plaça Riuet dels Frares, on se celebrava el culte catòlic i totes les activitats apostòliques. Esta casa va ser donada a la parròquia per Na Ramona Vidal Lorente i després va ser posteriorment enderrocada per a la construcció de l’actual Casa Abadia, que va ser inaugurada en desembre de 1961, amb l’arquitecte En Joaquín Aracil Aznar, autor del projecte arquitectònic. 

Com el concepte de parròquia és molt més extens, la nova parròquia necessitava unes noves dependències i locals per donar cabuda a tot el treball apostòlic. Tot això no va suposar cap contratemps per a la ciutat d’Oliva, i en especial per a Na Ramona Vidal Lorente que com era la nova benefactora de la parròquia, va assumir la responsabilitat, no només d’alçar un nou temple, sinó també unes noves dependències parroquials que donaren cabuda a les noves formes d’apostolat que sorgien a l’època.

El 7 de novembre de 1954 es va procedir a l’enderrocament de les parets del solar que se situa al cantó de la carretera de Pego i el carrer Sant Ignacio de Loyola, que també va ser donat per Na Ramona Vidal Lorente, per a iniciar les obres de construcció del temple provisional i futur centre parroquial. 

El 19 de maig de 1955 s’inaugurà el temple provisional. Durant 17 anys va estar la nova parròquia situada en este edifici, on se celebrava el culte catòlic i totes les activitats apostòliques, entre elles, una emissora de ràdio local que començà les emissions l’1 d’octubre de 1965 i va ser la veu d’Oliva durant 9 anys, en què per ordre d’ Informació i Turisme va ser clausurada. A l’actualitat este edifici ha passat a ser el centre parroquial, on es realitzen totes les activitats parroquials.

Sense dubte no cal oblidar l’esforç comú que va posar tota la població d’Oliva i més concretament el barri de Sant Francesc, que enardit en dur a terme este projecte cap avant, va suscitar l’aparició de diversos benefactors entre ells En José Verdú Savall que va ser qui va animar a la seua germana política Na Ramona Pérez Gisbert, viuda d’En Juan Abad Valero, a que fera donació  de dos cases de la seua propietat, una que servia de magatzem de taronges i fruites i una altra que servia de quadra (“l’hostal del sapet”) per a la construcció del nou i actual temple parroquial. La donació d’estes propietats a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, la va realitzar Na Ramona Pérez Gisbert el 30 de març de 1954, segons es desprén de l’escriptura de donació.  Junt a esta valuosa donació va seguir l’ajuda econòmica d’En José Verdú Savall i la seua esposa N’ Ángeles Pérez Gisbert que considerant l’obra com a seua, van fer donació de 615.000 pessetes, a més de sufragar el cost del ferro utilitzat en la construcció del temple i les vidrieres artístiques. 

 

 Per a poder seguir amb les despeses de l’edificació, es van vendre les finques rústiques que van ser donades per Na Ramona Vidal Lorente, amb un import de la venda que va pujar a  756.400 pessetes. Com amb la venda d’estes propietats no se podia pagar íntegrament les despeses de l’obra, es va sol·licitar un crèdit bancari de 500.000 pessetes a un interés molt baix per a poder continuar amb la construcció del nou temple parroquial.

El 31 de desembre de 1977, el rector En Fernando Tur Ciscar va ser nomenat canonge de la Insigne Col·legiata de Gandia, va ser substituït per  En Miguel García Aznar, que va prendre possessió del càrrec el 28 de gener de 1978.

Per a la construcció del nou temple parroquial de Sant Francesc d’Assís, en un principi, el projecte arquitectònic, s’havia encomanat a l’arquitecte municipal de la ciutat d’Oliva, En Luis Sancho Coloma que anteriorment ja havia realitzat el projecte arquitectònic de l’antic temple, a l’actualitat centre parroquial. Per discrepàncies entre l’arquitecte i la Junta Parroquial pel que fa al disseny del nou temple parroquial, la junta parroquial va decidir prescindir dels serveis de l’ arquitecte municipal.

 Posteriorment la Junta Parroquial van convidar a participar a la realització del projecte arquitectònic a l’arquitecte En Miguel Fisac Serna, medalla internacional d’arquitectura d’aquell any i gran innovador en l’arquitectura realitzada a Espanya als anys 50, però que va excusar la participació per la gran quantitat de treball que tenia. Entre 1943 i 1952, es va construir l’església de Sant Miquel Arcàngel  a la població veïna de Bellreguard, i com van veure la junta parroquial el resultat d’esta construcció, els va satisfer la idea de construir un nou temple parroquial, amb algunes  reminiscències i materials utilitzats en la construcció d’este temple,  ara bé, els promotors no volien una església tradicional, és a dir  neoclàssica com la construïda a la població de Bellreguard, sinó que volien un temple innovador i que trencara amb tot el que s’havia construït fins al moment a tota la diòcesi de València.

 Va ser quan la junta parroquial, es va posar amb contacte amb l’arquitecte  d’Alcoi En Joaquín Aracíl Aznar, que ja havia realitzat el projecte arquitectònic de l’església de Sant Miquel Arcàngel de la població veïna de Bellreguard. A juny de 1954 es realitzà un xicotet concurs d’esbossos, en el qual l’arquitecte En Joaquín Aracíl Aznar va presentar diversos dels quals quedaren dos com a finalistes i d’estos dos es va triar el que s’ha construït.

El 31 de desembre de 1954 es firmaria el projecte del nou temple parroquial, amb l’arquitecte En Joaquín Aracíl Aznar, participant també en este projecte els arquitectes En José Joaquín Aracíl Belloch i En Rafael Contel Comemge, amb l’aparellador de l’obra D. José López Casasempere.